trinitat

 

     

        

     LA SANTA COVA ---- EL CAMÍ ---- EL ROSARI MONUMENTAL

  

      Història de la Santa Cova juntament amb la història de Catalunya 

Durant el regnat de l’emperador August i en un moment culminant de la civilització antiga, es va produir un fet transcendental en la vida de la humanitat. – El naixement de Jesús de Nazaret.- La seva predicació durant el regnat de Tiberi i la seva mort, crucificat en la creu, és el començament de la difusió per tot el món, de la doctrina cristiana.

Pels anys 300 es té constància que a Barcelona hi vivien molts cristians i entre ells alguns màrtirs i sants. Durant el regnat del gods es va conviure amb la religió arriana. El cristianisme va arribar al seu punt més alt, quan el rei Recaredo a l’any 587 abandona la religió arriana i es converteix al cristianisme. Aquest fet comporta que la gran massa popular, és a dir, el poble sencer, accedeixi al cristianisme.

L’any 711 els musulmans (Islam) van envair la península. Catalunya va admetre la presencia militar, pagar impostos i permetre que la Catedral es transformes en Mesquita. Els musulmans travessen els Pirineus i entren en el Imperi Carolingi (França) i el seu rei Carles Martel els derrota a Poitiers i els fa recular. Anys més tard el seu successor Carlemany envia al seu fill (Lluís “el pietós”) a conquerir nous territoris i fa fora als musulmans de Barcelona (any 801). Es va establir la frontera cristiana en el riu Llobregat i els musulmans la estableixen en el riu Gaià, prop de Tarragona. La terra que queda entre aquests dos rius era anomenada terra de ningú, i en aquesta terra estava Montserrat.

Els terrenys conquerits pertanyien al rei franc i aquest quan el terreny és suficientment gran l’anomena “Comtat” i el rei posa a una persona que el governi en nom seu “el Comte”. Així comencen els comtats de Barcelona, D’Urgell, de Besalú.... etc. – Els comtes han de jurar fidelitat al rei franc. – Guifré “el Pilós” comte de Barcelona proclama la independència de Catalunya.

L’any 986 el comte Borrell (successor de Guifré) va continuar conquerint territoris als musulmans. Els terrenys conquerits eren repartits entre l’església, els cavallers i els soldats que l’havien ajudat. A un d’aquests homes en Ponç de Guàrdia li va oferir els terrenys del senyoriu que envoltava una part de Montserrat. Va edificar-hi un castell i comença així la nissaga dels Ponç de Guàrdia. Pels anys 1270 es va posar de moda entre els cavallers propietaris, canviar-se els seus cognoms per el cognom del seu territori: Montcada –Manresa –  Montserrat - Cardona – Girona – 

Anys 1570 -1580 - Algun escrit parla d’una capella construïda en aquest lloc - - També diuen que Felip II i Felip III podien haver-la visitat.

Anys 1610-1620 El senyor Francesc Guàrdia, ara Francesc de Montserrat, es va casar amb Teresa Vives i d’aquest matrimoni en va néixer una filla, Gertrudis de Montserrat i Vives. – Quan aquesta pubilla es va casar amb l’hereu Antoni Camporrells, baró de Biosca, va prendre el cognom marital, tenim doncs a Gertrudis de Camporrells i Montserrat.

Francesc de Montserrat en el període de la Guerra dels Segadors es va posar a favor de Felip IV i del Conde Duque d’Olivares i en contra de Catalunya i del President de la Generalitat, Pau Claris. La Generalitat d’aquell temps tenia Parlament i sobretot Constitució, de manera que va destituir al rei castellà Felip IV i va oferir la corona a Lluís XIII rei de França, sempre que respectés la Constitució i els Privilegis de Catalunya. Any 1647 – Lluis XIV successor de Lluis XIII es desentén de Catalunya.

Des de 1640 que comença la Guerra dels Segadors fins a 1653 que s’acaba, han passat 12 anys d’una guerra inútil i de nou Catalunya retorna a la obediència del rei Felip IV. La fidelitat de Francesc de Montserrat a Felip IV li va proporcionar càrrecs de gran responsabilitat, sobretot econòmica; tresorer general de la Santa Croada, factor de les galeres del rei, arrendador de imposts i taxes de duana, tresorer, segrestador i administrador dels bens confiscats als seus enemics, membre del Consell Suprem d'Aragó ...... a més del títol de marqués de Tamarit. En el seu testament va nomenar a la seva filla Gertrudis, hereva universal dels seus bens, però va imposar-li la construcció d’una nova capella i les dependències per viure un monjo i el seu mosso en el lloc on la llegenda deia que s’havia trobat la imatge de la Verge. També la construcció del camí per arribar-hi.

La història per explicar al turista diu que tota aquesta obra i el camí es va fer gràcies a la pietat de la senyora Gertrudis de Camporrells i Montserrat. És veritat, però la procedència dels diners i la família que va finançar l’obra no fa gaire gràcia.

L’any 1705 la capella estava acabada i l’abat Félix Ramoneda hi celebrava la primera missa. L’any 1714 Felip V fa fora a l’abat Félix Ramoneda i els altres monjos, pel fet de ser catalans. Mentre, dirigeixen Montserrat els monjos vinguts de la Congregació de Valladolid. De cara a Catalunya fou un greuge molt gran, de cara a la religió no va canviar res. Per això la història explicada des del punt de vista religiós, aquests fets no apareixen.

Durant la ocupació francesa (Napoleó) en el mes de juliol de l’any 1812 els edificis foren incendiats. Acabada la guerra es torna a obrir la capella, però a l’any 1834 amb un govern radical i antireligiós, el culte fou prohibit i les portes aparedades. – A l’any 1844 la reina Maria Cristina (mare de Isabel II) va signar el permís per obrir de nou la Santa Cova al culte. El començament de la guerra civil (1936-1939) va tenir conseqüències greus per la cova. Algun homes de Monistrol i un parell d’empleats van entrar a la capella i la van destrossar. –

També es va produir un fet força curiós. Els radicals havien destrossat les 14 estacions del Via Crucis, el monument a la Immaculada, l’ermita del apòstols, el monument al Tambor del Bruc,.... i aquest es el fet anecdòtic, no van tocar cap dels monuments del Rosari Monumental. – Però que ningú es pensi que se’ls hi va entendrir el cor, o que va haver-hi intervenció divina...... No els van enderrocar perquè no cobraven. I com que no cobraven deixaren d’enderrocar monuments.

L’any 1964 i degut a la reforma litúrgica (Vaticà II) es va desmuntar tot el conjunt i van deixar la cova totalment nua, en roca viva.

Any 1986 – un gran incendi va encerclar la Santa Cova destrossant els seus voltants.

Any 1994 – un altre incendi va afectar molt als edificis, va cremar bona part de la capella, la sagristia i la sala gran. Any 1995 – unes fortes pluges van esfondra la cúpula de la capella. Si en diferents vegades s’havia intentat destruir Montserrat i no s’havia aconseguit, aquesta vegada gairebé ho aconsegueix un incendi (sembla ser que intencionat)                             

Aquest treball està basat en els escrits del P. Josep Galobart i Soler monjo historiador de Montserrat. - Ho explica a la seva manera el senyor       Ramon Esteva Selva. -

    

     Guifré "el Pelós"                              Borrell  II                             Antic funicular a la Santa Cova

     

                 Cruïlla de camins a la Santa Cova                                                    Estació superior

   

      El camí Escales de les Monges                                           Una part del camí

                   Caseta de les aigües a mig camí, que serveix per bombejar l'aigua fins al monestir.  Una part del camí

                                                         LA SANTA COVA DE MONTSERRAT

Per comprendre els orígens de la capella de la Santa Cova cal tenir molt present que tota la historiografia montserratina del segle XVI-XIX fonamentava els orígens en una llegenda: la troballa de la Santa Imatge. -- Seguint les orientacions geogràfiques que dóna la llegenda sobre el lloc de la trobada uns diuen: “una cova la qual és baix en vers Llobregat”–altres, com un monjo, que en el seu poema deia: “la Santa Cova està a un tret de sageta de la capella de Sant Miquel, en vers el riu Llobregat”. Els gravats antics situen l’indret, en forma d’una petita cova, a mig nivell entre el riu i la capella de Sant Miquel. - Sembla ser que entre 1570-1576 en va construir una petita capella (podria ser per complir el vot d’un monjo, fet en ocasió d’una gran sequera?)

L’any 1588 l’abat Jaume Campmany comunicava al rei Felip II que cada dissabte s’hi cantava un ofici.

L’any 1599 la va visitar Felip III, quan va pujar a Montserrat per assistir al trasllat de la Santa Imatge des de l’església romànica a l’església actual.

 La construcció de l’actual camí i del complex d’edificis de la Santa Cova té el seu origen en el testament del primer Marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat.    Francesc de Montserrat – (Sembla ésser descendent del cognom il·lustre Guàrdia -Montserrat,) el fundador del qual fou Ponç de Guàrdia, un dels homes que ajudaren al Comte Borrell alliberar Barcelona dels sarraïns l’any 986. Reconqueriren els voltants de Montserrat i van crear el Senyoriu del castell de Guàrdia. – Guillem de Guàrdia a l’any 1270 va canviar els seu cognom, Guàrdia, pel del seu territori, Montserrat, - així ho explica mossèn Febrer en la troba 356, quan diu:

Tomó de Montserrat el apellido

el noble Guardia, siempre esclarecido;

porqué con el monte que este nombre tiene,

por las ásperas breñas que contiene,

el primer Templo que se alzó a María

fué de los Montserrat fundación pía.”

 En el seu testament, Francesc de Montserrat nomenà hereva universal la seva filla, Gertrudis de Montserrat Vives. Entre les diverses disposicions testamentàries, les que es referien a Montserrat, manaven: -A – la celebració, per un monjo, d’una missa diària per l’ànima de Francesc i la seva esposa Teresa – B- la celebració d’una missa aniversari per la mort de Francesc – C- la missa del dissabte seria dignificada com a record de les aparicions (en dissabte) de la Verge Maria – D- la construcció d’una nova capella i les dependències per viure el monjo i el seu mosso –E - la construcció en el termini de dos anys d’un camí des del Santuari fins a la Santa Cova. – F – la marquesa, com a testimoni d’ésser la fundadora podia posar el seu escut en els nous edificis. - Aquest document notarial assegurava el culte diari en la Santa Cova, i és l’origen de la construcció de l'actual camí, de la capella i dels edificis adjunts, que han arribat fins els nostres dies.  Existeix una anècdota: davant de les grans dificultats de les obres i de l’elevat cost de construcció del camí, (60,000 ducats) la marquesa va preguntar si el feien de plata. Per això és conegut com el  camí de plata. Era l’any 1693.

                            

Escut dels Marquesos de Tamarit situat a la base de la cantonera del edifici.                         La  Santa  Cova                                                                                                                                                Ben aviat començaren els treballs preparatoris que havien de facilitar les obres projectades.- Arranjar el camí que puja de Monistrol al Santuari, per facilitar el transport dels materials necessaris per a la construcció. Les dependències destinades al monjo custodi estarien situades al voltant d’un claustre, en el centre del qual hi hauria una cisterna.

Per anar a la Santa Cova hi havia dos camins: l’un és l’actual, però en aquell temps no hi passaven ni les cavalleries. – l’altre era el camí que des del Santuari mena al pla de Sant Miquel, i en aquest pla, cruïlla de camins, hom agafava el trencall de l’esquerra fins a l’indret anomenat actualment “coll de la fita” i des d’allà, girant vers l’esquerra es fa cap a la Santa Cova. Aquest camí és el que hauria seguit el bisbe Gotmar quan anaren a cercar la Santa Imatge. Era molt llarg (més de 4 Km de recorregut.)

A l’any 1705 la capella estava acabada. L’abat Fèlix Ramoneda hi va celebrar la primera missa i des d'aleshores va començar a residir-hi el monjo sacerdot acompanyat d’un mosso. A més hi havia un altre mosso que, amb un animal d’abast, avituallava de les coses necessàries, tal com es feia amb els ermitans.

Amb la construcció del camí – el contracte precisava que havia de tenir 9 pams d’ample – de la capella i de les dependències de la Santa Cova, i amb la presència d’un monjo que hi celebrava la missa diària, aquell indret on la tradició deia que hi fou trobada la Verge es va convertir en un lloc de pelegrinatge obligat dels devots de la Mare de Déu i dels visitants de Montserrat. Al Santuari, hom hi venera la Imatge; a la Santa Cova, l’indret concret on havia volgut fer-se present. - Durant cent anys, peregrinà a la Santa Cova es va convertir en una tradició per tots els catalans devots.

     

             El camí antic                                  El camí nou – gravat de Alexandre Laborde – any 1800

  En la guerra de la Independència 1808-1814 - en el mes de juliol de 1812 els edificis foren incendiats per les tropes franceses i quedaren totalment inhabitables.  Acabada la guerra, durant el sexenni absolutista de Ferran VII (1814-1820) es va tornar a obrir la santa Cova amb les reparacions imprescindibles – Però l’estabilitat política no va durar gaire i amb l’arribada del Trienni Constitucional es va tornar a tancar. Ferran VII l’any 1823 instaura de nou la monarquia absolutista i la comunitat comença altra vegada. Fins que l’any 1833 mort Ferran VII va pujar al poder un govern lliberal, radical, violent i antireligiós – 1834 el culte a la capella fou prohibit, les portes foren aparedades, i el lloc restà en el més absolut silenci.

Any 1844 – Per una reial ordre de la reina Maria Cristina, s’autoritzava la reobertura al culte.

Per començar seriosament la restauració de Montserrat, hom aprofità la visita al Santuari, dels Ducs de Montpensièr (Antoni Mª Felip d’Orleans i Maria Lluïsa Fernanda –germana de la reina Isabel II-) per promoure la creació de la Junta de Restauració Artística de Montserrat, amb la casa central a Barcelona, sota la presidència dels mateixos Ducs de Montpensièr. Posaren de secretari a l’escriptor i polític Víctor Balaguer. Aquesta Junta va encarregar a l’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano un projecte global per reformar l’església de Montserrat. - La Junta començà una subscripció popular per tal de recaptar diners per dur a terme la restauració. Dels 20,000 duros recollits, 15,000 es destinaren a la restauració de la Santa Cova.

   

        Antoni Mª. Felip d'Orleans i Borbó                                             Maria Lluïsa Fernanda

 Amb les lleis de desamortització i exclaustració (de Mendizabal) el Santuari, el monestir i la muntanya passaren al patrimoni de l’Estat. Però uns anys després l’Administració estatal, complint la reial ordre de reobertura, lliurava el Santuari al bisbe de Barcelona. Eclesiàsticament el Santuari i el monestir, des del seu origen pertanyien al bisbat de Vic. Però ara, civilment, n’era responsable el bisbe de Barcelona. Això comportà que la Junta que estava formada per gent de Barcelona, pensés de gastar els diners, restaurant els edificis de la Santa Cova, abans que el monestir. . . perquè la Santa Cova estava en el bisbat de Barcelona. La restauració va restituir la forma barroca d’església troglodita, és a dir, que integrà la cova natural com a part de l’edifici.

 L’any 1868, el dia de la festa del Sant Nom de Maria, foren inaugurats tres relleus de marbre obrats per l’escultor Josep Cerdà, al·legòrics a la llegenda. – A la paret central el relleu que representa al bisbe Gotmar i els seus acompanyants en el moment de trobar la imatge. – El relleu lateral esquerra representa als pastors contemplant la llum que indicava l’indret de la cova – i el lateral dret representa el trasllat de la imatge camí de Manresa.

Per les festes del mil·lenari (1880) es feren obres a les dependències destinades a l’acolliment dels pelegrins i a més en el presbiteri i damunt del relleu central si va instal·lar una nova imatge de la Mare de Déu (era tota de marbre i consta un pagament de 450 duros). Es va donar l’acabat d’aquesta imatge decorant les cares els peus i les mans de la Mare i del Nen amb el to bru característic de la Verge de Montserrat. La Verge té la bola recolzada sobre la cama dreta, com si hi jugués, el nen Jesús també sembla jugar amb la seva bola i una mà la té mutilada.

A l’any 1860 la reina Isabel II, amb el seu marit, van baixar a peu, fins a la cova; a mig camí foren sorpresos pel cant de “Les Flors de maig” que els dedicaren els corals dirigides pel mestre Anselm Clavé. - També la reina regent Maria Cristina la va visitar a l’any 1888.-

  

RELLEUS DE L’ESCULTOR JOSEP CERDÀ  –  AVUI ESTAN COL·LOCATS A LA PART CONTRARIA DEL PRESBITERI

        

      La  Mare  de  Déu  de marbre                                            El  petit  claustre

 La cada vegada més constant i creixent corrua de pelegrins a la Santa Cova va portar als custodis del Santuari a pensar d’establir una petita comunitat de monjos en aquest indret. – Per realitzar aquest objectiu, l’any 1907 hom realitzà diverses obres de reforma i adequació de les dependències que havien d’acollir als monjos. També va substituir l’altar de fusta per un de marbre, les parets de roca de la cova-presbiteri foren revestides de marbre i d’aquesta manera grades, relleus i la Imatge de la Mare de Déu quedava unificat, formant com un retaule amb tots els elements de marbre. Es varen afegir dos altars laterals dedicats, el de la dreta a Sant Benet i el de l’esquerra a Santa Escolàstica, a més es decoraren les parets oposades del creuer amb dos tapissos, representant el naixement de Jesús i l’Anunciació. Una obra important va ser també, la de construir l’any 1911 un petit atri davant l’entrada de la capella. Si va posar una figura que en una cinta que porta a les mans diu: ENTRA – ORA - i CALLA.

       

            Detall de la Verge de marbre                                      Ara tot el conjunt és de marbre

                Tapis de l'Anunciació                  Entra ORA I CALLA             Atri construït a l'any 1911

 Amb la inauguració l’any 1916, del primer misteri de glòria, s’acabà la construcció del Rosari Monumental aixecat en el camí de la Santa Cova. El camí obert en la roca viva, allà pels anys 1693 i que la llegenda anomenà camí de plata, ara amb la construcció del Rosari Monumental esdevingué, camí d’or. -   De nou la visita a la Santa Cova és quasi bé obligada.

El començament de la guerra civil (1936-39) va tenir conseqüències greus per la cova. Alguns homes de Monistrol i un parell d’empleats del Santuari es presentaren a la casa on vivia el matrimoni que cuitava l’indret, perquè obrissin la capella o els donessin les claus. Una vegada dintre, començaren a despullar els altars, a fer malbé les creus, a llençar-ho tot per terra i tiraren daltabaix la imatge de la Verge, que en caure damunt la llosa de l’altar, la va trencar i també la imatge va quedar mutilada. (té la marca en el front) Els altars laterals així com els tapissos foren destrossats i va ser una gran sort que no se’ls acudís de calar-hi foc.

A l’any 1964 i degut a la reforma litúrgica (Vaticà II) es va començar a fer el canvi del presbiteri per disposar-hi un nou altar de cara al poble. Es va desmuntar tot el conjunt escultòric de la cova-presbiteri, els tres relleus de marbre foren col·locats a la part contraria del presbiteri, la imatge de la Verge fou traslladada al claustre, (anys després al restaurar-la es va comprovar que el to bru era afegit i varen decidir de restituir-l’hi el seu color original.) Avui es pot admirar aquesta imatge en el Museu de Montserrat. La cova-presbiteri restà novament nua, en roca viva. Si va posar només, una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest nou altar fou consagrat el 4 d’abril de 1964 per l’abat Gabriel Mª Brasó.

En l’any 1997 s’hi posa un nou Sant Crist. És una escultura de bronze que penja d’uns cables i queda suspesa al aire. L’artista capta un instant de la vida de Crist fent-lo més proper, doncs no és un cos mort, és com el camí de l’esperança.

     

                             La Imatge                                                  l’altar actual

El massís de Montserrat a sofert els estralls de dos grans incendis. El més d’agost de 1986 el foc encerclà la Santa Cova i el monjo custodi, P. Ricard Mª Sans; alguns bombers i un periodista hagueren de refugiar-se a les dependències inferiors, però sortosament sortiren il·lesos. En canvi, el incendi del massís els dies 4 i 5 de juliol de l’any 1994 afectà molt els edificis de la Santa Cova, va cremar bona part de la capella, la sala dels exvots, la sagristia i la sala gran. Mentre es treballava en la restauració de les parts cremades, i després d’unes fortes pluges, en el més de desembre de 1995, es va esfondrar la cúpula de la capella.

Aquests esdeveniments es poden considerar com una fita en la història de la capella. - Aquella que, seguint el testament de Francesc de Montserrat primer marquès de Tamarit, féu construir la seva filla Gertrudis de Camporrells i Montserrat. Esperem que totes les adversitats que han colpit aquest històric indret, s’hagin acabat i que arranjat així com està avui, el podrem visitar per sempre més.

      

Aquesta instantània en que se salva la imatge del foc va guanyar un premi de fotografia. ---   En una poesia que parla dels focs s'explica d'aquesta manera: de la cova  amb grans afanys, va treure la Moreneta, --  un monjo de vuitanta anys, lleuger com una oreneta. -- Els monjos i els soldats, els bombers i els voluntaris, feien pinya tots plegats, per confondre als incendiaris.

 Tal com s'ha explicat abans, del 7 fins al 18 d'agost del 1986, van ser fins a sis focs, que van ocasionar un total de 3.216 hectàrees cremades, probablement provocats de manera intencionada, per un grup "anti independéncia catalana". La secció científica dels bombers  van trobar les restes d'uns uns conills que portaven lligats draps i manyocs de cotó impregnats d'alcohol i gasolina.  Bona part de la vegetació de la muntanya va quedar destruïda i es va posar en perill el monestir, que va estar incomunicat durant hores, amb unes 1.000 persones a l'interior. Un altra foc important fou en els dies 4 i 5 de juliol de 1994 i - desprès els aiguats: a l’any 1995 les pluges del mes de desembre fan molts estralls, com també las de l’any 2000 els dies 9 – 10 de juliol. - Però la natura de Montserrat és indomable, i passats pocs anys ha tornat a cobrir la muntanya de verdor.
 El Rosari Monumental té el seu origen en la crida feta pel canonge Dr. Jaume Collell als cristians catalans, per tal d’homenatjar al Papa Lleó XIII. Aquest havia proclamat la Verge de Montserrat, Patrona de Catalunya i també l’any 1895 havia proclamat l’encíclica De Rosario Mariali sobre el rés del Sant Rosari, que va tenir una gran ressonància arreu d’Europa.

D’acord amb una tradició, la devoció del Rosari va ésser revelada per la Verge Maria, a Sant Domènec de Guzmán a l’any 1206 .- També, a cada una de les aparicions de la Verge, a Lourdes l’any 1858 i a Fàtima l’any 1917, la Mare de Déu havia demanat l’oració del Sant Rosari.

Per tots aquests fets és llançava la idea de construir un Rosari Monumental, aprofitant el camí de la Santa Cova. Començaria amb una gran portalada a manera d’arc de triomf, que es posaria en la cruïlla de camins del que puja de Monistrol al Santuari i just en el lloc on comença el camí de la Santa Cova. Passaren 20 anys des de la inauguració del primer Misteri l’any 1896 fins la inauguració de l’últim l’any 1916.

La construcció del Rosari representava per a la comunitat de religiosos de Montserrat el triomf sobre els poders laics i les institucions públiques que havien pensat instal·lar-hi algun complex lúdic a la muntanya. Era bo que s’hi construís, però al menys que fossin edificis o monuments religiosos. En aquells temps l’abat Josep Deàs Villar estava a Filipines i no va tornar fins l’any 1897 perquè es va posar malalt.

Es va formar una Junta amb l’abat Josep Deàs – Jaume Collell – Gaietà Soler – Valentí Basart – Joan Llimona – Agapit Vallmitjana i d’altres per refusar o admetre els projectes presentats per cada Misteri. Segons la Junta, el Rosari seria per totes les classes socials, des dels treballadors del camp i de la indústria, des de la pagesa a la dama de la noblesa, fins a gent de lletres, gent militar, menestrals, sacerdots. . .Aquesta va ésser la primera il·lusió, si ve la realitat va aconsellar que l’obra és fes en agrupacions i col·lectivitats per tal de reunir més gran quantitat de diners per poder tenir les obres d’art que es mereixia el camí de la Cova amb el Rosari Monumental.

Calgué arranjar i adequar el camí. L’any 1898 el monestir feia condicionar tot el camí, eixamplar i vestir d’una barana d’obra que defensi de caigudes al precipici.

   

  1. Imatge del Papa Lleó XIII posada al començament                       En moltes parts del camí sembla que s’hagi llaurat la roca.
  2. del camí com homenatge, pel fet d’haver proclamat             La seva construcció va ésser molt perillosa i ho demostra
  3. a la Verge de Montserrat Patrona de Catalunya.                   que al llarg la seva construcció hi desfilaren tres empreses.

 El fet que el primer Misteri de Goig consistia en un simple Pedró, mentre que el cinquè Misteri de Dolor és una artística i monumental creu de gust modernista, i que és podien observar ambdós alhora, degut al seu lloc d’emplaçament, va despertar, per una banda, la competència i per l’altra banda la vetlla de la Junta perquè cada monument estigués a l’altesa de la idea i grandiositat del lloc. Que la il·lusió era una cosa i l’economia una altra, es va veure tot seguit al començament de l’obra. El Dr. Jaume Collell va demanar ajuda econòmica a tothom, però, els problemes de la falta de diners (el país no estava per despeses) apareixeran al llarg de tota la construcció; de fet aquell arc de triomf que reclamava des del principi no s’arribà a construir mai.

Amb la conclusió del Rosari Monumental es va consolidar l’afluència dels pelegrins a la capella de la Santa Cova i això va fer que la societat de Ferrocarrils de Muntanya construís un funicular que enllacés el Santuari amb el camí. L’abat Marcet inaugurava el funicular a l’any 1929. - Té un recorregut de 262 metres i un desnivell de 118 metres. (És obra de l'Empresa Suïssa VON ROLL, constructora també del Cremallera de Montserrat i del Cremallera de Núria).  A l’estació inferior s’hi va urbanitzar una plaça. Ara, per començar el rés del Rosari calia pujar un tram de camí enrere fins a trobar el primer Misteri de Goig, situat a prop d’on s’inicia la drecera que porta a Monistrol. Per no tenir que refer el camí, els misteris, primer, segon i tercer foren traslladats a la nova plaça des d’on s’iniciava el rés i es continuava el camí en direcció a la Santa Cova.

La devastadora i fratricida Guerra Civil va destruir molts monuments a Montserrat. Segons el pla de ”neteja” de la muntanya fet pel comitè revolucionari de Monistrol, el Rosari Monumental també havia d'ésser destruït. S’ha de saber, que es va salvar, no perquè hi hagués intervenció divina, ni perquè s’entendrís el cor dels revolucionaris, sinó pel fet que la gent no cobrava, i, si no cobro no treballo, i si no treballo no destrueixo. Tot i això algunes figures havien estat mutilades – algun braç, més d’un nas, les figures del primer Misteri de Glòria foren trencades (llevat del Crist de bronze que està fixat a la roca) i poca cosa més.

Després de la guerra la gent va tornar a la devoció de la visita a la Santa Cova.

    

Col·locació dels tres misteris de goig que després foren traslladats                 Estació inferior del funicular

                                              ----------------------------------------------------------

L’any 1970, en ocasió de celebrar-ne el vuitè centenari del naixement de Sant Domènec de Guzmán, els dominics volgueren deixar un record en el camí de la Cova, ja que els dominics eren propagadors del Sant Rosari. L’escultura, formada per vuit blocs sobreposats, simbolitza els vuit segles que celebraven. L’obra és de Josep Mª Subirachs, i l’escultura més que representà la imatge del sant, vol simbolitzar l’Orde dels Predicadors fundada per Sant Domènec, (popularment coneguda com els dominics) i en cada bloc hi ha gravat el nom de figures històriques que han continuat la feina de Sant Domènec de Guzmán durant aquests vuit segles, tant en la propagació de la Fe, com a la dedicació per promoure la vida intel·lectual, com en el rés del Sant Rosari. 

 

 (JORDAN  I  ALBERT) -  (DALMAU) -  (FRA ANGELICO  I  AGUSTÍ) - (TERESA D'ÀVILA I JOAN DE LA CREU) -  (JOSEP CALASSANÇ I ROSA DE LIMA) - (LIGORIO I GARCES) - (A.M.CLARET I LLEÓ XIII)  - (TORRES I BAGES I JOAN XXIII)

 Any 2015 - Les inclemències del temps han acabat per afectar l’obra, per la qual cosa, cal realitzar una intervenció de conservació - restauració de l’escultura, per minimitzar el seu progressiu deteriorament i per retirar el film biogènic que ha crescut al llarg dels anys.

    PRIMER MISTERI DE GOIG: L’ANUNCIACIÓ DE LA MARE DE DÉU

 Aquest misteri fou finançat per la senyora Mercè Llopart de Sivatte i la seva família. És el primer que fou construït. Va ser beneït el dia 9 de setembre de 1896. - La seva història és mereix d’ésser coneguda: de primer, es va col·locar en un lloc del camí de Monistrol a Montserrat, a prop del començament del camí de la Santa Cova. Es tractava d’un monument molt senzill – Un pedró damunt del qual, dins d’una capelleta hi havia el relleu que representava l’Anunciació. A la part de dalt té una inscripció que diu: AVE MARIA GRATIA PLENA i a la part de baix la inscripció diu: OFRENA DE LA FAMÍLIA CIVATTE LLOPART.

                

La senzillesa d’aquest primer misteri, es feia més evident perquè, des d’aquest punt es podia veure la monumental creu de Puig i Cadafalch (cinquè misteri de dolor) i això feia que comparant-les, comencessin les crítiques. - Es va suplicar a la família Sivatte que fes possible la seva millora i el traslladés uns quinze metres més avall dins ja del camí de la Santa Cova. La família hi va accedir i aprofitant el monument inicial, el transformà, tal com el podem veure encara avui, com un altar amb un retaule i dues teieres. Això passava l’any 1903.

Però és que, quan es va construir el funicular de la Santa Cova i en l’estació inferior s’hi va urbanitzar una plaça, el misteri fou novament traslladat, ara ja al lloc on està actualment. Estem a l’any 1930. Aquest primer monument era obra, en part de l’escultor Francesc Pagès, i en part del picapedrer Francesc Garcia. La reforma l’esbossà el monjo de Montserrat P. Lesmes López i l’obra la va realitzar l’artista Joan Pujol.

           SEGON MISTERI DE GOIG: LA VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU

 Aquest misteri, que representa la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet el va projectar l’arquitecte Enric Sagnier i fou l’escultor Agapit Vallmitjana, va ésser beneït el maig de 1902 pel pare abat Josep Deàs.

També té la seva particular història: Es va intentar que fos finançat per les dones catalanes que es deien Montserrat. Va ser conegut com “ el misteri de les Montserrats ”. Es va constituir una Junta del Misteri de les Montserrats, i aquesta Junta estava encarregada de dirigir-se particularment a les senyores catalanes que tinguessin aquest nom, per demanar la seva col·laboració econòmica. Es va nomenar presidenta de la Junta a la senyora Montserrat Arnús de Miralles. El projecte de l'escultor Enric Sagnier era de fer com un portal d’entrada a una casa, i dessota hi hauria les dues figures de Maria i de Elisabet. El problema va ser econòmic, doncs no hi havia prou diners. Aquí es demostrava que de la il·lusió a la realitat ni ha un bon tros, i menys mal que el senyor Miralles, marit de la senyora presidenta Montserrat Arnús, va posar els diners que faltaven. Tot i aquesta ajuda no es va poder fer el portal.

           

 El misteri estava col·locat a uns seixanta metres més amunt del lloc on està actualment, i també, un cop inaugurat el funicular de la Santa Cova, fou traslladat a la plaça de l’estació. Estem a l’any 1930 . Ara bé, resulta que quan s’estaven fent les obres de l’ampliació de la carretera d’accés al Santuari, es va despenjar una gran pedra que va caure damunt del misteri i el va esmicolar. El dos caps de l’escultura els recolliren i es conserven en el lapidari del monestir. Uns anys després va ser substituït per un nou grup escultòric de la Visitació. El nou misteri és una obra en bronze de l’artista Manuel Cusachs i va ser donació de la senyora Francesca Llavina (de Mataró) en memòria del seu marit. El pare abat Cassià Mª Just el va beneir el setembre de 1983. Alguns artistes creuen que si Elisabet i Maria estaven embarassades, aquí se les representa amb els cossos molt estilitzats i acabats amb uns colls exageradament llargs.

TERCER MISTERI DE GOIG: LA NATIVITAT DE JESÚS

 El senyor Gaietà Soler director de la revista Lo Missatger del Sagrat Cor publicava en aquesta revista, que el finançament del tercer misteri, estaria molt bé que fos l’ofrena de tots els treballadors industrials catalans. Aviat es va veure que, altra vegada el problema era econòmic, doncs la resposta dels treballadors fou molt discreta. - El senyor Alexandre Pons, junt amb unes cinc famílies amigues, varen decidir de finançar el misteri de la Nativitat de Jesús, però això sí, el farien al seu gust. - Fou projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a manera d’un retaule penjat, rematat amb una gran agulla neogòtica. El centre l’ocupa una gran majòlica amb la representació del naixement de Jesús, dibuixada per l’artista Josep Llimona. Si representen a Josep,Maria i Jesús - l'ase i el bou al seu costat,- davant seu els pastors amb les seves ofrenes.

 

L’abat Josep Deàs afirmava en unes notes: que los azulejos fueron pintados y cocidos en València. A la sanefa de la llosa de la base del misteri hi ha la inscripció: A LA SAGRADA FAMÍLIA PER ALGUNES FAMÍLIES CRISTIANES. És molt curiosa la gran reixa de ferro forjat, a manera de portes batents, com si fossin portes per obrir i tancar el monument. - Fou beneït per l’abat Josep Deàs el maig de 1901 el dia de la festa de Pentecosta; hi assistiren les famílies que l’havien finançat. Representa el naixement de Jesús. - Fou col·locat en un lloc a prop de la plaça de l'estació inferior del funicular, però igual que amb els dos anteriors, l’any 1930 el van traslladar a la dita plaça.    -----------------------------------------------------------

QUART MISTERI DE GOIG: PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE

Sembla ser que costà bastant de trobar una entitat o gremi que volgués fer-se càrrec del finançament d’aquest misteri. La Junta del Rosari havia pensat amb els industrials catalans. També el canonge Collell havia proposat que fossin els nens de les escoles de tot Catalunya, els que amb les seves petites aportacions fessin possible la realització del misteri.

El Gremi de fusters de Barcelona va decidir de fer-se’n càrrec del finançament. Deien que aquest misteri –“ és un dels dogmes de la Santa Religió en la que endemés del fill de Déu i la Verge Santíssima té una gran representació el gloriós Patriarca Sant Josep, patró de l’Església Catòlica i del sempre memorat Gremi dels Mestres Fusters.” La imatge central representa a Déu amb el nen Jesús (que té un braç trencat) – a la dreta la Verge Maria – a l’esquerra Sant Josep amb la vara.

 

L’arquitecte fou Joan Martorell i l’escultor Josep Mª Barnadas. Està fet amb pedra de Montjuïc, doncs van considerar que era la més resistent per fer obres d’aquesta mena, a l'aire lliure.

Al sòcol porta la inscripció: OFRENA DEL GREMI DE MESTRES FUSTERS // DE BARCELONA I ALTRES DEVOTS DE SANT JOSEP.  La inauguració es va fer l’octubre de 1904. Al matí es va celebrar una missa solemne amb sermó i a la tarda els membres del Gremi amb llurs famílies, presidits per la bandera del Gremi, es dirigiren en processó i cantant el Rosari, fins el lloc on estava instal·lat el monument del misteri que va ésser beneït pel P. abat Josep Deàs.

Segons explicava després l’abat Deàs, tampoc la Junta del Gremi de Fusters va arribar a reunir els diners que costava l’erecció del misteri. – El monestir va afegir el que faltava, per ajudar aquella bona gent, que ja havien fet un gran sacrifici econòmic.                                                                                         ------------------------------------------------------------------

 CINQUÈ MISTERI: JESÚS ENTRE ELS DOCTORS DE LA LLEI

 Per aquest misteri es va pensar que seria adient que l’erigissin la gent de lletres, però no s’arribà a cap acord. Es va presentar una comissió de gent de Terrassa per fer-se càrrec en nom de la ciutat. Sembla ser que la idea va començar en el banquer senyor Joan Marcet; però es veu que el rector de Terrassa Dr. Pursals hi va posar molts entrebancs, i el projecte no va tirar endavant. El senyor Joan Marcet ja que ell havia donat la idea i per no quedar malament amb el monestir va donar 1000 duros, perquè fessin amb ells el que fos més necessari pel bé de Montserrat. Davant d’aquest fet, es reuniren una colla d’amics del senyor Marcet i completaren el finançament amb els seus donatius.

 Joan Martorell en fou l’arquitecte, i de l’obra d’escultura se’n va encarregar l’artista Josep Mª Barnadas. En el centre Jesús explica la doctrina als mestres de la Llei, darrera Josep i Maria miren sorpresos el que està fent el seu fill. S’explica que un dia el senyor Marcet va visitar el taller de l’escultor i li va comentar que semblava com si el retaule de pedra quedés pobre, que quedaria millor fet de marbre, però l’arquitecte no va voler modificar res del seu projecte. Quan l’arquitecte Martorell va morir, es va demanar a l’arquitecte senyor Lluís Muncunill perquè el millores el més possible. Es va aixecar tot ell amb un pedestal fet amb pedra de la mateixa muntanya, es feren uns petits retocs en els acabats i si va posar una reixa. - Avui al monument li falta algun d’aquest retoc de l’acabament. L’abat Deàs el va beneir el març de 1907, i potser degut a les pressions hagudes al començament, per les qüestions del finançament la benedicció va passar quasi bé desapercebuda.

    PRIMER MISTERI DE DOLOR: L’ORACIÓ A L’HORT DE GETSEMANÍ

De l’erecció del primer misteri de dolor: L’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, se’n va fer càrrec l’Arxiconfraria Teresiana. Recordant un fragment de la vida de Santa Teresa en què feia al·lusió a la meditació de la pregària de Jesús a l’hort de Getsemaní es va creure que aquest era el misteri que més els esqueia per aixecar-lo en el camí de la Santa Cova.

Els promotors del misteri anomenat de les “Teresianes” van obtenir l’adhesió de l'arquebisbe de Tarragona i la dels bisbes de Vic, Tortosa i Lleida a les quals després se n’afegiren d’altres. De seguida sortiren els primers problemes amb la Junta del Rosari Monumental per tirar endavant el projecte, els van rebutjar successivament tres projectes, doncs deien que no tenien la qualitat desitjada. Una vegada superats els problemes es va començar l’obra sota la direcció del mestre d’obres Joaquim Codina i l’escultor Josep Campeny

           

 En el bosquet de davant s’hi va col·locar una Creu                          Fotografia amb el calze i la creu.

La imatge de Jesús orant fou col·locada arran del camí, en una petita cova excavada a la roca. Es va beneir el juny de 1897. Ara bé, resulta que passat un temps la imatge de Jesús es va posar damunt d’un pedestal de més de dos metres, en el fons de la cova si va plantar heure i també una branca d'olivera per fer ressaltar artísticament la imatge i en el bosquet de davant i a una distància proporcionada de la visual de l’estàtua s’hi col·locà una creu. El conjunt ara produïa un efecte més adient al misteri. Així restà fins l’any 1900 que es completà afegint-hi l’escultura de l’àngel. Aquesta figura igual que la de Jesús orant son de bronze i foren foses a la foneria Masriera i Campins. De nou el juny de 1900 es torna a beneir per segona vegada, i tornen també els actes i les romeries, i s’acaba l’ofrena amb una placa recordatori amb la inscripció: l’ARXICONFRARIA TERESIANA DE CATALUNYA A LA VERGE DE MONTSERRAT - 24 juny 1900. En l’actualitat l’escultura de l’àngel està mancada de dos elements ben significatius: el calze, que portava a la mà dreta en actitud d’oferir i la creu que portava a l’esquerra. A la figura del CRIST li falta la corona.

 

 SEGON MISTERI DE DOLOR: LA FLAGEL·LACIÓ DE JESÚS

Aquest segon misteri de dolor és un dels que té menys història, doncs no va tenir cap problema artístic i menys de finançament. Fou sufragat per les germanes Elvira i Emília Llagostera, grans benefactores del Santuari, que ja havien ajudat econòmicament en les obres d’arranjament del camí, i que més tard finançaren la construcció de la nova façana de l’església de Montserrat.

L’arquitecte del monestir Francesc de Paula Villar Carmona el va projectar i l’obra escultòrica va anar a càrrec de Agapit Vallmitjana.

 L’estàtua del Senyor és tota de marbre ocupant el centre del misteri que té la forma d’un altar. A cada banda hi havia una artística llàntia. A l’altar hi ha la inscripció en castellà que diu: OFRENDA DE ELVIRA Y EMILIA LLAGOSTERA. També la signatura de Agapito Vallmitjana és en castellà. A la base hi ha la inscripció: ET FUIT //FLAGELLATUS //TOTA DIE . - Actualment al monument li manquen les dues llànties que l’ornaven (una a cada banda) i a la figura del Crist li manca la corona.- L'abat Josep Deàs el va beneir el setembre de l'any 1898

 TERCER MISTERI DE DOLOR: JESÚS CORONAT D’ESPINES

Els caputxins de Barcelona també volgueren participar al Rosari Monumental, i animaren els Terciaris Franciscans de tot Espanya. Llançaren una crida signada per la Junta del misteri, presidida pel bisbe de Barcelona, Dr. Jaume Català i per una representació de les Germanes Terciaries. ---  Es va organitzar un concurs de projectes, ja que entre els terciaris hi havia molts artistes. Entre les condicions establertes, la tercera demanava que és fes amb bronze – la quarta que el cost total no passés de 15,000 pessetes. S’hi presentaren més de quinze projectes. . fou declarat desert. Els membres del Jurat digueren que cap dels projectes interpretava l’esperit del tema. Es convocà un nou concurs i aquesta vegada fou elegit l’esbós de l’escultor Anselm Nogués, que tenia per lema: “Jesu patientíssime, miserere nobis”. Està esculpit en marbre de Carrara, (al contrari del que preveia el concurs.) L’escultura representa Jesús assegut, amb una canya a les mans, en el moment de ser coronat d’espines per un parell de soldats romans. L’obra està damunt una base de pedra treballada, en ella i és present l’escut dels Terciaris Franciscans. Al costat dret la placa recordatori: A JESÚS CORONAT D’ESPINES - ELS TERCIARIS FRANCISCANS DELS FFMM CAPUTXINS D’ESPANYA -- 22 de setembre de 1901.

  

L a benedicció la va fer l’abat Deàs el 22 de setembre de 1901, la romeria va aplegar més de dos mil terciaris i tots portaven al pit la medalla dissenyada per aquella benedicció. La lletra de l’himne de la romeria fou escrita per Josep Mas i Casanovas i la música composta pel mestre Amadeu Vives. La banda de l’Apostolat de l’Oració d’Igualada s’encarregà de la part musical. - 6 anys més tard es va fer una nova crida, es tractava de posar una reixa davant del monument, perquè el protegís d’aquells bàrbars que no respecten res i s’entretenen fent pintades amb noms i rètols. En aquesta reixa si va posar la representació de l'anagrama de Crist JC i els tres claus, De nou es va fer una altra benedicció el dia 22 de setembre de l’any 1907. – Quan el veiem en el dia d’avui s’ha de saber que, al soldat romà que porta un casc, li manca un braç amb el qual empenyia un pal.

 QUART MISTERI DE DOLOR: JESÚS AMB LA CREU A COLL

Les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona es feren càrrec de l’erecció d’aquest quart misteri de dolor. La Junta va anunciar que s’oferia a fer-ho en unió amb les altres Societats Catòliques de Catalunya. Finalment com consta en la inscripció del misteri, només hi col·laboraren les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona. El projecte fou de l’arquitecte Joan Martorell i l’escultura de Venanci Vallmitjana. La decoració de ferro forjat de la base, sortí dels tallers de Josep Pinart i el conjunt va ser col·locat pel mestre de cases Bartomeu Oller. La figura de Jesús és de marbre, fins fa poc temps (any 2000) li faltava part de la creu. Avui està restaurada. A la base hi ha la signatura de l’escultor i en el pedestal, la sentència de Jesús treta de l’evangeli de Marc (8.34) SI SEQUATUR ME. QUIS VULT ME SEQUI DENEGET SEMETIPSUM ET TOLLAT CRUCEM SUAM ET. I en la part central: MONUMENT PROPICIATORI ERIGIT PER LES ASSOCIACIONS CATÒLIQUES DEL BISBAT DE BARCELONA. - La benedicció estava preparada pel mes de maig de 1898, però segons la Crònica del Monestir “ per circumstàncies, no es va inaugurar”, sense explicar-ne el motiu. La inauguració i benedicció fou l’abril de 1899, d’aquí ve, que la data del monument no correspongui a la data real de la benedicció – la presidí l’abat Deàs.

 L’himne de la romeria el va escriure mossèn Jacint Verdaguer i fa així: Resant lo Sant Rosari – pugem a Montserrat – nos crida a son Calvari – Jesús crucificat.   La música li va posar el compositor Josep Masvidal.- Sembla ser que es va sentir el crit de “mort a la maçoneria” la qual cosa explica l’ambient abrandat que envoltava la societat d’aquell temps. -

Veient l’entorn del quart Misteri de Dolor, es poden entendre els efectes d’un aiguat com els que pateix Montserrat bastant sovint. -

 CiNQUÈ MISTERI DE DOLOR: LA CRUCIFIXIÓ DE JESÚS

La magnífica i monumental creu de bronze que representa el cinquè misteri, fou costejada per l’Apostolat de l’Oració de Catalunya. Projectà el monument Josep Puig i Cadafalchel Crist fou esculpit per l'artista Josep Llimona – la creu és obra de Josep Montserrat i totes les peces de bronze varen ser foses per la casa Masriera i Campins. S’ha de saber, que tots els artistes que intervingueren en la construcció del monument pertanyien al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

A la part de darrera de la Creu destaquen algunes aplicacions decoratives fetes en bronze amb els símbols dels evangelistes: coronant el conjunt un cap d’àguila (Sant Joan) en els braços de la Creu un cap de lleó (S. Marc) - i a l’altre un cap de brau (S. Lluc); - al peu hi ha un cap d’home (S. Mateu).  En el nus de sota els peus de Jesús Crucificat hi apareixen l'escut de Catalunya i l'escut de Montserrat.

          

  Les inclemències del temps dificultaren la instal·lació, doncs no va parar de ploure – sort d’uns potents llums elèctrics que va deixar l’Ajuntament de Barcelona, que permeteren de treballar de nit i de dia, i es va poder inaugurar el dia previst. L'onze d’octubre de 1896. - El diumenge dia central de l’acte, hi havia 10,000 romeus a Montserrat. En absència del pare abat Josep Deàs (estava a Filipines), en l’acte de la benedicció representà la Comunitat el pare visitador Antoni Ruera. Hi eren presents el bisbe de Vic Josep Morgades i Gili i el bisbe de Solsona Ramon Riu i Cabanes.

La lletra de l'himne la va escriure Josep Mas i Casanovas, la música la va posar el mestre Amadeu Vives. En aquesta diada hi va participar l’Orfeó Català i els seus membres aprofitaren l’ocasió per beneir la seva nova senyera i estrenà el seu nou himne “El Cant de la Senyera” Els organitzadors feren una medalla recordatori: en una banda, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, amb la llegenda: SANCTA MARIA / ORA PRO NOBIS; i en l’altra banda, la cara de Jesús coronat d’espines, amb la llegenda: RECORD DE LA ROMERIA DEL APOSTOLAT DE LA ORACIÓ CATALÀ A MONTSERRAT

Enganxada a la paret de la muntanya i a uns dos metres d'alçada, hi ha una placa de metall amb la inscripció (molt difícil de llegir, crec que per la seva antiguitat) ) que diu: A la venerada senyora - a la generosa dama - Gertrudis de Montserrat - Marquesa de Tamarit -  A D/ MDCXC (any 1690)                         -------------------------------------------

  PRIMER MISTERI DE GLÒRIA: LA RESURRECCIÓ DE JESUCRIST

Aquest és el més conegut del conjunt dels monuments de Rosari Monumental perquè el va projectar inicialment l’arquitecte Antoni Gaudí. Ara bé, la seva construcció també és la més accidentada, llarga i polèmica dels quinze misteris. Tenint en compte el marc natural i d’acord amb la narració bíblica, Gaudí va pensar d’excavar una gran cova a la roca per instal·lar-hi el sepulcre i la figura d'un àngel – En el seu pensament Gaudi volia fer un misteri obert, - deixant las tres Maries en el mig del camí acostant-se al sepulcre, - així els visitants es trobarien formant part i (sentint-se'n actors) del misteri. El conjunt és coronat per l’escut de Catalunya, fet amb la tècnica gaudiniana del “trencadís” –

La benemèrita Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat es féu càrrec de la construcció. En aquesta decisió hi ha tot un rerefons polític i simbòlic de l’ideari de la Lliga Espiritual. Enric Prat de la Riba, l’any 1906 afirmava que aquest misteri era l’homenatge dels homes nous de la política catalana, l’humil homenatge del nostre renaixement, de la nostra resurrecció nacional, a la resurrecció suprema de la Suprema Vida.- Aquest esperit queda perpetuat en la placa de bronze d’ofrena que hi ha en el misteri: LA LLIGA ESPIRITUAL / DE NOSTRA SENYORA / DE MONTSERRAT / EN NOM DE LA PIETAT / DE CATALUNYA / FA OFRENA / D’AQUEST MISTERI / SIGNE DE TOTA RESURRECCIÓ / 29 d'abril de 1916.

La Junta del misteri no donà a Gaudí l’ordre de començar-ne la construcció fins a les darreries de desembre de 1903. A finals d’agost de l’any següent la Junta havia recollit 10,000 pessetes; però, degut l'elevat cost, les obres s’anaren retardant. - Gaudí va explicà que el misteri es podia desenrotllar més o menys segons fos l’import que es recaptés – es podia construir un hort sobre l’abisme - es podia pujar l’electricitat des de Monistrol, perquè recordés cada dissabte les llums miraculoses que anunciaren als pastorets la presència de la Verge Maria a la cova.

A finals de juliol de 1907 s’hi va col·locar la imatge de bronze de Jesús ressuscitat. Gaudí va situar la imatge damunt mateix de la cova i això va fer que fos molt criticat per alguns arquitectes, artistes i fins i tot per l'abat  Deas, tants i tantes crítiques aconseguiren que se’l retirés del projecte. En retirar-se, Gaudí havia construït la gran cova, la figura de l’àngel i el "terraplè" que havia de simular l’hort evangèlic, havia col·locat el Crist ressuscitat i l’escut de Catalunya.

   

Així el deixà Gaudí – any 1911                   Ara només faltava la reixa.

  

La retirada de la direcció del projecte, va coincidir amb la manca de diners i les obres quedaren totalment paralitzades. Com que el 1911 els treballs continuaven aturats, l’abat Josep Deàs insistí als dirigents de la Lliga, i els feia saber que si no el podien acabar, hi havia una entitat que s’oferia per fer-ho. La Lliga va respondre que l’acabarien ells, perquè era com un compromís d’honor. Les obres començaren de nou, però al poc temps altre cop s’aturaren. A mig juny de 1912 s’havien reprès els treballs, amb una modificació important feta per l’escultor Josep Llimona, el qual, bo i atenent suggeriments de l’abat Deàs, féu una maqueta del misteri que serviria de model per acabar-lo definitivament.

Aquesta darrera i definitiva empenta es rellançà amb una nova crida a contribuir-hi econòmicament. Durant els anys 1914 i 1915 la Lliga va organitzar uns actes amb aquesta finalitat en diverses ciutats, entre les quals cal citar Sabadell, Terrassa i Manresa. L’any 1916 quedaren col·locades les tres Maries, ara només faltava la reixa. Les escultures de l’àngel i de Jesús ressuscitat són de Josep Llimona –(la de Jesús ressuscitat, daurada, va ser fosa per Esteve Barberí a la seva foneria d’Olot.) – La tres Maries (Maria Magdalena, agenollada als peus de la tomba Maria Salomé, dona de Zebedeu - i – Maria, dona de Cleofas, acostant-se a la tomba) són de Dionís Renart seguint el model de la maqueta de Josep Llimona.- Les dones en arribar a la tomba troben un jove àngel assegut, amb túnica blanca, que els hi diu que Jesús havia ressuscitat: Ressurrexit, non est hic  La benedicció del primer misteri de glòria i la inauguració de tot el conjunt del Rosari Monumental va tenir lloc el 29 d’octubre de 1916. Els actes revestiren una gran solemnitat. Comptà amb la presència dels bisbes de Barcelona Dr. Enric Reig i Casanova i de Solsona Dr. Francesc Vidal i Barraquer.-

L’accés al conjunt és tancat per una reixa de ferro forjat de la que sorgeixen tres branques verticals – en el centre la Creu, simbolitzant el Crist i a banda i banda, les lletres Alfa i Omega, com començament i fi de tot. A la part inferior i en el centre el símbol de “La Passió”.

  Els primers dies de la guerra civil el misteri sofrí nombroses mutilacions, les ales de l’àngel, els caps, els braços i les mans de les escultures foren trencats. El misteri restà en un estat lamentable, l’any 1947, el dia de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, alguns membres de la Lliga Espiritual es plantejaren la necessitat de restaurar-lo; i malgrat les dificultats econòmiques, ho portaren a bon terme. Les obres de restauració foren revisades per l’arquitecte Francesc Folguera. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat fundada per Torres i Bages, va organitzar un pelegrinatge els dies 7 i 8 de juny del mateix 1947 per solemnitzar la restauració del primer misteri de glòria.

SEGON MISTERI DE GLÒRIA: L’ASCENSIÓ DEL SENYOR

Aquest misteri de glòria fou projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i l’esculpí l’artista Josep Reynés i Gurguí . El senyor Pere Grau Maristany i Oliver, demanar de fer-se càrrec de l’erecció del misteri, per la seva devoció a la Patrona de Catalunya i amb motiu d’haver obtingut per la seva intercessió, una gràcia particular. – Pere Grau Maristany futur comte de Lavern, era Dr. En Ciències Exactes i en Ciències Físiques i Químiques, president de l’Ateneu de Barcelona, de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Cambra de Comerç. Nascut a Masnou l’any 1836.

Aquest misteri fou projectat a manera d’un gran retaule, amb un gran tauler central, emmarcat per treballades polseres i coronat amb cresteria. El tauler central està format per dos grans blocs de marbre de Carrara, amb la representació de l’Ascensió del senyor al cel, esculpida en gran relleu, que decreix, a mesura que ascendeix, a baix relleu. A les polseres hi ha encastats els símbols dels quatre evangelistes, el nom de Maria i les inicials del senyor Pere Grau i de la seva esposa que, com la cresteria i l’anagrama de Jesucrist, són de metall. A la base hi ha una balustrada, amb escales laterals, amb una barana esculpida amb motius vegetals al centre, l’anagrama de Jesucrist i una cinta amb la inscripció: OFRENA D’EN PERE GRAU MARISTANY I OLIVER // A LA VERGE DE MONTSERRAT. 

  

                                               Monument de l'Ascenció i   detall de l’Ascensió 

  A la base de la barana hi ha els escuts del Masnou, d’on era fill, i de Montserrat. Aquest misteri és un dels més reeixits del conjunt del Rosari monumental. -- De la construcció d’aquest misteri (que va costar 25,000 duros) cal explicar-ne les dificultats per transportar els dos grans blocs de marbre del relleu central fins a l’indret del camí de la Santa Cova on s’aixeca el monument. Des de Barcelona els portaren en un carro tirat per 16 mules, però una vegada arribats a Montserrat, els treballadors d’aquí no es van atrevir a baixar-los i fou necessari que vinguessin treballadors del port de Barcelona, homes més acostumats a moure grans pesos. S’ha de saber que tardaven un mes a baixar-ne un. – el seu pes era 17,500 Kgs – també que a molts indrets es tenia que eixamplar el camí i a altres tirar a terra les parets que feien de barana al camí. La benedicció del misteri tingué lloc el 27 de juliol de 1903. just unes hores abans de l’acte s’esfondrà el talús aixecat a l’altre costat del camí .- S’havia fet a escarada i segurament per això va cedir.

  TERCER MISTERI DE GLÒRIA: LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT

En ocasió de celebrar-se a Montserrat, del 18 al 20 de juliol de l’any 1900, la segona Conferència Provincial dels bisbes de la Tarraconense, l’abat Josep Deàs va invitar els bisbes de les diòcesis catalanes que la clerecia és fes càrrec de l’erecció del tercer misteri de glòria. Els bisbes en retornar a les seves diòcesis feren crides als seus sacerdots, publicades en els butlletins oficials dels bisbats, a col·laborar econòmicament a l’erecció d’aquest misteri.

El bisbe de Barcelona Josep Morgades féu la primera crida al mes d’agost de 1900, va morir abans d’acabar l’any, el succeí el cardenal Salvador Casañas que va fer una nova crida el desembre de 1902. El gener de 1904 aquest cardenal havia fet dues aportacions personals amb un total de 5000 pessetes. Després de 4 anys de recaptada de (8 diòcesis catalanes,) les tres que havien recollit més, foren: la diòcesi de Barcelona 10,035 pessetes - Tarragona 1,514–i Vic 1,251. - Amb els diners recaptats, però, no es va poder dur a terme el projecte de l’arquitecte Joan Martorell i de l’escultor Josep Mª Barnadas. El monestir va col·laborar-hi amb 400 duros.

 

El misteri està format per dues massisses columnes que emmarquen un gran mosaic central que representa la vinguda de l’Esperit Sant. Sembla ser que el mosaic havia estat fabricat a París, per la mateixa casa i el mateix artista (Mario Maragliano) que havien fet el mosaic de l’església del Rosari de Lourdes. Coronant el misteri hi ha un candeler flamejant de set braços amb la llegenda Sacrum Septenarium – Set braços representant els set dons de l’Esperit Sant (SAVIESA – ENTENIMENT – CONSELL – FORTALESA – CIÈNCIA – PIETAT – TEMOR DE DÉU -.) això explica, com deia la crida que feren els bisbes que: “ningú necessita tan, els dons de l’Esperit Sant com els sacerdots, ja que Déu els ha escollit per il·luminar i santificar els demés”

Les dues grosses columnes laterals que l’emmarquen tenen quatre anelles, en les quals hi ha inscrits els noms dels vuit bisbats que formen la província eclesiàstica Tarraconense. En el nivell del terç superior de cadascuna hi ha una composició d’elements simbòlics al·lusius als quatre bisbats anunciats. Malgrat la data que hi ha en el monument, la veritat és que fou beneït el dia 1 juny de l’any 1904, pel pare abat, . . sense cap festa. . per evitar malfiances, recels.. possiblement per la desigual participació de les diòcesis.

QUART MISTERI DE GLÒRIA: L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

Des del primer moment, l’erecció del quart misteri de glòria, fou assumida per l’Associació de les Filles de Maria de Catalunya. Aquesta Associació, per mitjà del seu portaveu, la Revista de les Filles de Maria, llançà la crida demanant aportacions econòmiques i el juliol de 1898 les aportacions ja pujaven a més de 3,000 pessetes.

El monument (de marbre de Carrara) fou encarregat al mestre d’obres Joaquim Codina i les imatges les esculpí Venanci Vallmitjana ajudat per Pau Carbonell. L’Assumpció de la Mare de Déu al cel, està representada al fons d’una fornícula en actitud d’elevació vers Jesús, que està en la part superior en actitud de rebre-la a la glòria. A la part baixa dos àngels amb instruments musicals (un llaüt i un arpa) i l'escut de les Filles de Maria. Al capitell de la dreta s’hi representen les Filles de Maria que anhelen unir-se a ella; al de l’esquerra, el drac, símbol del mal, que en fuig. - La part de forja, és obra de Ferrer i Masriera. Els lliris de la dreta són símbol de la puresa, i els cards de l’esquerra representen els vicis.

 

A la part inferior, hi ha un altar, amb una inscripció, de molt difícil lectura que diu: OFRENA DE LES ASSOCIACIONS DE FILLES DE MARIA. - La benedicció tingué lloc el diumenge 8 de juliol de 1900 i per impossibilitat del bisbe de Barcelona Josep Morgades, fou l’abat de Montserrat Josep Deás, qui la presidí. La festa aplegà més de 800 Filles de Maria, un centenar de les quals hi pujaren a peu des de Monistrol. Reunides a l’església de Montserrat resaren la Visita de l’Associació, i tot seguit, anaren en processó fins el lloc on s’alça el misteri tot cantant el Rosari. - A l’acte de la benedicció hi va intervenir l’Escolania sota la direcció del pare Guzmán. Acabat l’acte s’entonà l’himne per a la benedicció del misteri, escrit per mossèn Jacint Verdaguer i musicat pel mestre Càndid Candi. - L’himne diu així: Vós cridà a la Glòria - - Jesús amorós; - A cantar victòria – Pugeu-nos ab vós – Pujém, Fillas de Maria – Nostra Mara’ns crida – des de Montserrat; - alli’ns espera per darnos – lo past de la vida – de son Fill amat.-

CINQUÈ MISTERI DE GLÒRIA: CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU

El darrer misteri del Rosari Monumental de Montserrat, fou erigit pels Terciaris carmelites. A principis de l’any 1900, l’abat Deàs va oferir al Tercer Orde Carmelità, la construcció de l’últim monument. La Junta del misteri fou presidida pel canonge Dr, Ricard Cortés, futur bisbe auxiliar de Barcelona i es va constituir en una reunió celebrada a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, on estava establerta la Confraria del Carme. De secretari fou nomenat el carmelita, pare Lino Soler i Garrigosa. En la crida als terciaris a col·laborar en l’erecció del misteri, la Junta fa constar el seu goig, perquè “aquest misteri que se’ns encarrega, tanca la sèrie de tots els altres, i serà el cant final d’aquest poema tan admirable, esculpit en marbre o bronze pels artistes de casa nostra.” El gener de 1901 la Junta començà la recaptació. Durant els anys 1902 i 1903 s’anaren publicant les llistes de donatius.

Es van començar les obres d’aquest misteri, però els treballs s’allargaven molt, possiblement per manca de diners, i no fou fins a l’agost de l’any 1905 que l’obra estigué acabada, si bé no estava col·locada. Aquest misteri fou dissenyat pel mestre d’obres Joaquim Codina i Matalí, i realitzà la part escultòrica l’artista Joan Flotats i Llucià. S’alça damunt d’una base en què hi ha dos medallons de bronze, que representen dues escenes del lliurament de l’escapulari al fundador de l’orde carmelità. A sobre, en gran relleu hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, emmarcada per dues esveltes columnes acabades en un capitell amb motius vegetals. El misteri està coronat per dos àngels que sostenen una cúpula emmarcada per quatre elegants pinacles. Es tanca amb una reixa de fosa semicircular.

El dia 15 d’agost de l’any 1905, la Junta feia saber que l’obra estava acabada i sols faltava beneir-la. La data escollida fou 1 d’octubre de 1905. Però el misteri no es va beneir – Que va passar? – El pare Lino Soler, el secretari i l’ànima del misteri es posà greument malalt i morí l’octubre del mateix any. Les notícies sobre la inauguració feta pel pare abat Deàs, són força discretes, diuen que, com si fos una festa familiar, . . això passava el dia 10 de juny de l’any 1906.

    

Els dos medallons de bronze, representen dues escenes del lliurament de l’escapulari al fundador de l’orde carmelità.                      Detall de la coronació

                               

                                                        

                                     Sota les cendres hi havia quedat un xic de vida, purificada pel foc.

                      

                                     Amb el pas dels anys la natura ha retornat al seu paisatge original de sempre.