trinitat

M O N T S E R R A T   –   L A   M U N T A N Y A

     

  Fa 225 milions d’anys                            Fa 200 milions d'anys              Fa 80 milions d'anys             Fa 6 milions d'anys

Per comprendre la distribució geogràfica i la naturalesa dels terrenys que formen actualment les diverses unitats estructurals catalanes, cal reconstruir les condicions ambientals i la distribució de les terres i els mars d’un temps molt llunyà, és a dir, refer un món desaparegut fa molts milions d’anys i estudiar-ne tota l’evolució. Aquesta que s’explica aquí és només una hipòtesis, (ja que des d’una opinió general acceptada), se’n deriven diferents opinions dels centres d’investigació de tot el mon i això porta a una confusió pel fet de que es parla de milions d’anys i de temperatures i pressions que es desmarxen dels paràmetres a que estem acostumats.

El nucli terrestre situat a 6.370 quilòmetres de profunditat i que s’estima que té una temperatura que sobrepassa els 5000 ºC, és com una gran caldera on s’arriba a pressions que superen les 3.500,000 atmosferes. Aquesta gegantesca pressió vol sortir a l’exterior i aprofita els espais entre plaques tectòniques i els seus voltants per alliberar-se, provocant les erupcions volcàniques, els terratrèmols i els moviments de les Plaques Tectòniques. Aquest nucli forma una espècie de “magma” damunt del qual “suren” les dites Plaques Tectòniques. Aquestes plaques, (que són mòbils) formen l’estructura de la superfície de la Terra. Quan xoquen dues plaques s’origina una serralada, un enfonsament o bé ambdues coses. Fa uns 225 milions d’anys l’estructura del planeta estava composta, igual que avui, de tres quartes parts d’aigua i una quarta part de terra.(75-25) avui els científics amb millors sistemes per amidar diuen (70-30) La part de terra la conformava una sola placa és a dir, era com una immensa illa, un sol continent anomenat Pangea – durant 25 milions d’anys es va anar trencant i va formar dues parts anomenades Gondwana i Lauràcia, l’un seria el que és avui Àfrica i Amèrica i l’altre Europa i Àsia, unides per una petita franja de terra (un istme) que avui és l’Estret de Gibraltar. Amb els pas de milions d’anys els continents formats, s’uneixen, o - es trenquen i es separen,- s’aixequen muntanyes, apareixen profundes foses marines, canvia el clima, i tot això modifica, tant la forma de vida dels éssers vius, com el relleu de la superfície de la Terra. Actualment la superfície de la terra està dividida en 12 grans plaques i en moltes i diverses plaques menors

Fa 80 milions d’anys, tot el que avui és Catalunya era un mar que estava connectat (per la regió Cantàbrica) amb l’oceà que els geòlegs anomenen Oceà de Tetis i que avui coneixem com a Oceà Atlàntic .

Fa 60 milions d’anys de l’extinció dels dinosaures.

Fa 40 milions d’anys que potents terratrèmols aixequen al massís Català Balear que ocupava des de la zona prelitoral catalana fins a les Illes Balears. La inclinació del massís i les fortes pluges fan que baixin rius molt cabalosos que desguassaven en aquest mar i anessin formant, amb l’aportació del al·luvió -un delta.- Un riu va formar el Delta de Montserrat i un altra riu formava el Delta de Sant Llorenç del Munt (La Mola.)

Un cop passat un llarg període de temps, nous terratrèmols deformen altre vegada l’estructura del territori, s’aixequen muntanyes al Cantàbric que tanquen la sortida al oceà d’aquell mar, que es converteix en un llac, que s’anirà assecant molt lentament. L’evaporació de les aigües determina la precipitació de les sals, dissoltes en els llocs de més profunditat i així es formen els dipòsits de sal i potassa explotats avui a Cardona, Sallent i Súria com també grans masses de guixos explotats a Ponts i Sanaüja i capes d’argila alternades amb llits de carbó (lignit) explotats a Calaf.

    

 Les sals i potasses es depositen en la part més fonda                                       L'Estret  de  Gibraltar 

Ara fa uns 20- milions d’anys uns fenòmens espectaculars ensorren aquell massís Català Balear i el fan desaparèixer en un gran enfonsament. – Les aigües (poques o moltes) d’aquell llac es traslladen cap aquest enfonsament i podem dir que és aquí, on comença de nou el Mar Mediterrani, (un nou mar ja que aleshores no existia, estava sec, si bé al llarg de milions d’anys havia sofert diverses inundacions) – Quan les aigües de l’Atlàntic, després de milions d’anys d’anar excavant,... (petits rius i la mateixa mar) aconseguiren abatre el dic de roques, d’aquell istme, que feia d’unió de les plaques ibèrica i africana formant l’Estret de Gibraltar, van omplir l’espai que avui ocupen la Mar Mediterrani,l’Egeu, l’Adriàtica, la Tirrena, el Jònic i el Negre, amb la més gran inundació que s’ha conegut mai (d’això fa 6 milions d’anys.)

Aquells deltes, aquelles masses de sediments enterrades de més de 1000 metres de gruix, (Montserrat i La Mola), durant vint milions d’anys, sobresurten, s’enlairen i queden al descobert. Al mateix temps els rius havien canviat de sentit i ara desguassaven en aquest nou mar, el Mediterrani. Des d’aleshores ençà l’estructura de casa nostra ha anat canviant poc a poc fins el dia d’avui. Montserrat i La Mola (dues muntanyes que les podem considerar germanes) ja fa més de vint milions d’anys que les veiem en el mateix lloc, si bé possiblement les veiem uns 200 metres més baixes del que havien estat en el seu començament.

Tots aquests processos que es resumeixen en unes línies, duren milions d’anys i el perfil del territori va canviant molt lentament, ocasionats per la indomable natura. Ella és la que mana – té una força immensa - i no té pressa.

Allà on hi havia el mar, l’erosió va excavant els materials marins sedimentaris, que són tous i poc resistents i així es va creant la profunda Conca de Bages. El pas del riu Llobregat per sota mateix de Montserrat, arrossega els materials erosionats i els evacua cap a la Mediterrània. Al mateix temps, l’erosió també té una forta incidència sobre la massa de la roca i de manera especial, al interior de les escletxes que s’havien anat obrint. El conjunt dels processos de dissolució i l’erosió de l’aigua en les roques es coneix amb el nom de “processos càrstics”. D’aquí surt el relleu clàssic de Montserrat: d’agulles i canals. Les canals més fondes es van eixamplant i alhora les grans esquerdes obertes en el conglomerat agafen més envergadura i van dividint la muntanya en les diverses regions actuals.

A les canals que hi ha entre les agulles, hi viuen més de mil espècies botàniques diferents. Entre la immensa varietat de flors, arbusts i arbres hi trobem espècies tan emblemàtiques com l’orella d’ós, la corona de la reina, l’herba dels cinc dits (que només es troben aquí)... o el teix, un arbre relíquia de dos-cents milions d’anys d’existència, les seves fulles són petites i molt tòxiques. Hi ha exemplars masculins, però és en els femenins en els que surten uns fruits de color vermell que són comestibles. De la escorça s’extreu el taxol un component eficaç contra el càncer

   

                                La corona de la reina                                                                    L’orella d’ós.

L’erosió de la pluja, el vent i d’altres fenomens atmosfèrics, encara perdura en el dia d’avui i sense anar més lluny, en els últims anys, la combinació d’incendis forestals i de grans aiguats ha provocat importants canvis. A la canal de Sant Jeroni, per exemple l’aigua i les pedres van fer desaparèixer (colgat de pedres) el restaurant de Santa Cecília, a peu de carretera. - si bé el pas dels humans per la història de Montserrat és insignificant davant del seu currículum geològic.-

La duresa de les roques de Montserrat prové de la matriu i del ciment que les ha consolidat. La matriu és el material fi (sorres, llims, argiles...) que acompanyen els fragments més grossos. És una mena de pasta que ocupa els llocs deixats buits pels còdols. Els fragments grossos i la matriu constitueixen el material sedimentari i tot plegat és lligat per un ciment que, en el cas de Montserrat, és de tipus calcari. Quan es formava la roca, aquest ciment calcari era portat per les aigües que s’infiltraven dins del material sedimentari, encara aleshores, poc unit i no consolidat.– La composició calcaria d’aquest ciment, fa que l’acció química que es produeix quan el biòxid de carbono (CO2) que hi ha a l’atmosfera es barreja amb l’aigua de la pluja, (H2O) es transforma en àcid carbònic (H2CO3) i aquest àcid carbònic va dissolvent el ciment calcari i això fa que aquest sigui el factor principal en la transformació del relleu d’aquesta muntanya. Allò que tots creiem que és una “pluja innocent”, és en realitat, l’arquitecte que durant milions d’anys, li ha anat donat la forma actual. El conjunt dels còdols, sorres, llims, argiles i ciment calcari reben el nom genèric de conglomerat.

I aquest conglomerat de roques, que no permet la formació de rius a la superfície, fa que l’aigua de la pluja s’infiltri per les esquerdes de les roques i erosioni l’interior de la muntanya obrint galeries, coves, avenços.. formant rius subterranis, amb passos principals i secundaris, igual que en la superfície, els rius tenen els seus afluents (i sembla molt possible l’existència d’un llac en el seu interior, que donaria vida a les “fonts mentideres” de Monistrol i de Collbató). L’erosió que es continuarà produint (pluja, vent, gelades) i altres factors, com ara els incendis i els aiguats, eixamplaran les canals. Els torrents s’aniran fent cada vegada més amples i profunds, s’aprimaran els monòlits clàssics de Montserrat, que en alguns casos es desmembraran i cauran. Tot això està succeint actualment, però és una acció tan lenta que només es fa evident quan es produeix un aiguat violent i veiem com blocs de roca baixen muntanya avall. En un futur molt llunyà figures tan emblemàtiques com el “Cavall Bernat” acabaran estimbades i la muntanya sencera anirà perdent altitud.

  

 

  Un exemple de les transformacions que s'han produït últimament i que deixa clar com s'ha anat formant la muntanya durant milions d'anys.

                                    -----------------------------------------------------------------------

      La última tormenta ha causado grandes desperfectos en Montserrat, pues se ha producido  el desprendimiento de varias rocas, algunas de ellas de grandes dimensiones. LA VANGUARDIA 16 - 09 - 1887=   

                                             --------------------------------------------------------------------------

   Una roca es va despenjar  A --  Va caure sobre la teulada i la va destrossar  B --  Va aparèixer en una habitació depenent de la cuina  C

                                       --------------------------------------------------------------------

                                                                                           

        

   

   

 Representació de com es produeix un esllavissament       28 de març de 1991 un despreniment de roques (el rastre

                                                                                                del qual es pot veure en la foto) va inutilitzar el funicular.

                          ------------------------------------------------------------------------------------------------         

La muntanya de Montserrat no sempre ha estat una muntanya. - Aquí hi havia un mar en el que hi desguassava un cabalós riu, procedent del massís catalano-balear. Quan el mar va desaparèixer, han anat quedant uns relleus, que amb el pas de milions d'anys han formant aquestes diferents formes.

  1 Cap de Mort -- 2 Roca 357 -- 3 Roca de les onze -- 4 Roca 439 -- 5 Ermita de Sant Antoni -- 6 Merlet de sota l'ermita de Sant Antoni -- 7 Agulla migpartida -- 8 Miranda de Sant Antoni -- 9 Cavall Bernat.

   

                                                                           Regió de Les Agulles

     

               Amb el número 1 l'elefant - 2 La Mòmia i amb el  13 l'ermita de la Santa Creu

 

 La Portella Gran - La Portella Petita - Miranda de les Boiuges - Les Besones - La Cua del Bacallà - Agulla de l'Arbret - Agulla dels Ossos - La Torta - L'Enclusa - Coll de Porc - El Frare Gros - El Bisbe - Miranda del Lloro - Agulla Vista - Agulla del Miracle -

 

Serrat de les Lluernes -- El cavall Bernat -- Serrat de les onze hores -- Roca de les Onze -- Serrat del Patriarca -- Mirador de Sant Jeroni -- Paret dels Diables -- Paret del aeri de Sant Jeroni -- El Ganivet dels Diables -- Morral del Cavall.

     

        Gorra Marinera -- Magdalena Inferior -- Ullal -- Magdalena Superior -- Gorro Frigi --